Divendres 16 de desembre 2011- Banyoles

JORNADA “ESCULTURES TRANSITABLES” 
A més de les aportacions provinents del món de les arts, el paisatge és també, avui, un tema d’interès general, com ho mostra la creació de l’Observatori del Paisatge de Catalunya o l’existència -també a casa nostra- d’una llei específicament adreçada a la protecció, gestió i ordenació del paisatge. Sense cap mena de dubte, el paisatge és un excel.lent indicador per valorar el nivell de cultura, de civilitat i d’urbanitat d’un territori, a qualsevol escala. I encara més: és un indicador idoni per captar l’estima de la societat pel seu territori i el nivell d’identifació que hi manté. És per això que aquesta iniciativa vol trascendir els límits estrictes de l’art per entendre el paisatge en la seva globalitat i transversalitat. Una iniciativa que serveix com a colofó a una exposició que, alhora, ha sigut l’embrió d’aquesta jornada: “Escultures transitables” a la llotja El Tint de Banyoles i que ha reflectit la intervenció de Martirià Figueras i Lluís Vilà a El Croscat d’Olot.

Hibridacions. Des dels anys 70 i fins a l’actualitat, els límits entre escultura, escultura pública, landart i instal.lació relacionats amb el paisatge, paisatgisme efímer i arquitectura s’han eixamplat, enriquit i han mutat sense aturador. Unes hibridacions, algunes amb connotacions polítiques, que alguns autors ja van començar a treballar en el segle XX, sense plena consciència del que estaven generant. Així, aquesta jornada parteix de la reconsideració d’aquests espais intersticials a mig camí entre l’art, el paisatge, entès com a paisatge urbà i natural, i l’arquitectura – intervenció. Es tracta d’aprofitar les possibilitats que ofereix la transversalitat entre les diverses modalitats de creació i intervenció de l’espai físic per generar noves possibilitats plàstiques i estètiques que plantegin noves formes d’interpretar, transitar i abordar les geografies territorials i paisagístiques.
“L’art de la terra” parteix de reflexions plantejades per l’ecologisme i, per tant, les seves accions estan orientades a criticar el mal o la transformació que l’home causa a l’entorn natural. Malgrat tot, certs artistes d’aquest corrent realitzen els seus muntatges amb finalitat únicament estètica. Walter de Maria, Robert Smithson i Christo&Jeanne-Claude en són alguns dels màxims exponents. Una tendència que, si bé va tenir una punta d’importància entre els anys seixanta i els vuitanta, deixa un camí obert que es combina amb altres tendències que l’art origina i reclama en el moment present. Entre els creadors contemporanis cal destacar Perejaume –entre les seves múltiples accions destaca la signatura de Verdaguer al torrent de Folgueroles, a l’altura de la font trobada–, Wolfgang Berus, Frederic Perers, Àlex Nogué, Pere Noguera, Gerard Moliné, Albert Gusi, Benet Rossell, Jordi Colomer, Enric Ansesa, Rufino Mesa, Josep Masdevall, Isabel Banal, Lluís Sabadell, Enric Pladevall, Pep Admetlla, Marcel Dalmau… Tots amb més o menys intensitat s’han apropat a la construcció del territori.
Ricard Planas Camps
codirector de la jornada

PROGRAMA 
Llotja el Tint
(c/Sant Pere, 10-14)

18 h.
Visita guiada a l’exposició “Escultures transitables.
Martirià Figueras – Lluís Vilà. El Croscat”.
El Puntal – Vilà Showroom (c/Girona, 155)

19 h. 
benvinguda a càrrec de
Lluís Coromina, director d’El Puntal
i de Miquel Noguer, alcalde de Banyoles

19.20 h. 
Introducció a la jornada a càrrec de
Jordi Bosch, regidor de cultura de Banyoles
i de Ricard Planas Camps,
director Lluís Vilà Showroom i bonart cultural

19.45 h. 
Taula Rodona: “Art, paisatge, intervenció”
introdueix i modera Joan Nogué, geògraf
amb la participació de Pep Admetlla, escultor
Martirià Figueras, paisatgista
Josep Fuses, arquitecte
i Lluís Sabadell, artista i curador

21.00 h.
Obertura de la col.lectiva Made in Banyoles#2

A qui s’adreça? 
Totes aquelles persones interessades en la intersecció entre art, paisatge i territori 

TAULA RODONA “ART, PAISATGE, INTERVENCIÓ” 
Amb l’objectiu de visualitzar la interrelació de camps en la pràctica de l’art i el paisatge en el territori, la taula rodona posa de manifest una praxi contemporània, que té en la mutació constant i en el treball –en espais públics i privats– alguns dels eixos conceptuals bàsics.

Joan Nogué (Hostalets de Bas, 1958). Catedràtic de geografia humana de la Universitat de Girona i director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya. Es va doctorar a la Universitat Autònoma de Barcelona i va ampliar estudis a la Universitat de Wisconsin, a Madison (EUA), sota la direcció del geògraf Yi-Fu Tuan. Ha estat professor visitant en diverses universitats europees i americanes. La seva recerca s’endinsa en dos grans camps, sovint complementaris: el pensament geogràfic i territorial en el sentit més ampli i l’anàlisi del paisatge des de l’òptica dels estudis culturals. Ha publicat molts llibres sobre les dues temàtiques, entre d’altres: “Nacionalisme i territori” (1991; traduïda al castellà el 1998 i al xinès el 2009); “Geopolítica, identidad y globalización” (2001, traduïda al portuguès, al Brasil, el 2004), escrita en col.laboració amb Joan Vicente; “Las ‘otras’ geografías” (2006, coordinada en col.laboració amb Joan Romero); “La construcción social del paisaje” (ed., 2007); “El paisaje en la cultura contemporánea” (ed., 2008). És col.laborador habitual del suplement Cultura’s de “La Vanguardia”. L’autor és premi Rei Jaume I d’Urbanisme, Paisatge i Sostenibilitat 2009.www.catpaisatge.net

Pep Admetlla (Girona, 1962). Escultor i dissenyador industrial, màster d’arquitectura, art i espais efímers [ETSAB-UPC], màster en disseny industrial i desenvolupament del producte (UdG-UPC). Des del 1986 exposa periòdicament en galeries i centres de tot el món, amb mostres com ara “Le Grand Verre”, “Konstruktion – Destruktion”, “Visions de futur 2000”, “Utopies – Distopies: visions després del mur” i “An-Arquitectures”, entre d’altres. Ha obtingut premis com ara el FAD de l’Opinió, el 2n premi en el I Simposi Internacional d’Escultura de Kwangju i ha estat seleccionat per a la Bering Competition (Corea del Sud). És cofundador i director artístic de NO+Art Espai d’Art Contemporani, director de projectes de la Fundació Atrium- ARTIS per a la promoció de l’art i la cultura i el pensament contemporani, i cofundador dels tallers d’arquitectura Nomas Land Studio i SpaceGAP_architectureSTUDIO. Laboratori d’idees Art-Arquitectònic vol marcar traces que donin eines formals i conceptuals per integrar nous sistemes d’enfocament i de context en els seus projectes. www.pepadmetlla.net

Martirià Figueras (Banyoles, 1961). Paisatgista i enginyer agrícola. Graduat superior en paisatgisme per ETSAB, 2006. Enginyer tècnic agrícola EUPG i postgraduat en jardineria i paisatgisme. EUPB. Fundador i gerent de l’Enginyeria Aspecte Paisatge SL. Assessor i consultor de diverses entitats públiques i privades. Premi FAD-94, en la modalitat de disseny d’espais exteriors, per l’obra de restauració del volcà Croscat. Zona volcànica de la Garrotxa; finalista en els premis d’arquitectura de Girona en Espais Exteriors Ciutadella de Roses (2007); primer premi europeu de la UEPG (Associació Europea de Productors d’Àrids) en la convocatòria Sustainable Development Awards. Premi Europeu 2010 en projecte exemplar en recuperació natural i sostenibilitat per l’obra Antic Meandre del Fluvià. Àrids Curanta. Ponent en paisatgisme en el màster en projectació urbanística UPC-ETSAB en el mòdul projectar el lloc, en el màster de paisatgisme de la UP de València i en el màster de la Universitat de Granada. Responsable d’Espai Públic i Paisatge Urbà de l’Ajuntament de Castell Platja d’Aro.www.aspecte.net

Josep Fuses (Barcelona, 1954). Arquitecte per l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, 1977. Va ampliar els seus estudis a Roma com a resident en l’Acadèmia d’Espanya, 1980, i en l’Architectural Association de Londres, 1984/1985. Fou professor de projectes I a l’Escola d’Arquitectura La Salle-Universitat Ramon Llull, del curs 1998 al 1999. Així mateix, també va ser professor d’art contemporani a la Universitat de Girona el curs 1996/1997 i del curs de postgrau de gestió del patrimoni de la Universitat de Girona (2001). Des de fa més de dues dècades treballa formant equip amb l’arquitecte Joan M. Viader i està vinculat a l’Escola Politècnica Superior com a professor i com a coordinador del grau d’arquitectura. Entre les seves obres recents destaca la fa poc inaugurada seu central de la Generalitat de Catalunya a l’antic hospital de Santa Caterina de Girona. www.fuses-viader.com

Lluís Sabadell Artiga (Girona, 1974). Artista, “performer”, comissari i dissenyador. Llicenciat en belles arts per la Universitat de Barcelona, el 1997, i màster en estudis comparatius de literatura, art i pensament per la Universitat Pompeu Fabra, el 2008. L’any 2005 crea el projecte Híbrids 2.0 (www.hibrids.net) per reflexionar sobre les relacions entre l’ésser humà i el seu entorn des d’un punt de vista ecològic. Des de l’any 2008 dirigeix el projecte Post-Oil Cities (www.postorilcities.org), que investiga noves formes creatives d’independitzar les nostres ciutats del petroli amb tallers en línia. En els últims anys ha realitzat diversos projectes de participació ciutadana, com per exemple Noubarrisnou (Nou Barris, Barcelona), nou pati Castellum (Sant Julià de Ramis, Girona) i també ha realitzat projectes de cocreació a través de la xarxa, com ara “El paisatge expandit” (Biennal de Canàries) o “Pirineus. Art i ecologia” (Centre d’Art i Natura de Farrera). Ara desenvolupa una línia d’innovació oberta per a projectes socials, mediambientals i de negoci (Cocreable.com).
sabadellartiga.com